Passa al contingut principal

SOPAR COL·LOQUI AMB JAUME OLIVER




El passat dia 29 de setembre  es va celebrar en el restaurant Binicomprat d'Algaida el IV sopar col·loqui que el Forum Europeu d'Administradors d'Educació de les Illes Balears organitza anualment. Enguany es va convidar a participar en el Sopar Col·loqui al Dr. Jaume Oliver Jaume, professor de Pedagogia de la Universitat de les Illes Balears, recentment jubilat i ex-membre de la junta directiva del Fòrum.
Acabat el sopar, el Dr. Miquel Vives  Vives, Inspector d'Educació i secretari del Fòrum d'Administradors de l'Educació-Illes Balears, va presentar el Dr. Jaume Oliver amb una bella oratòria plegada de records.
Així, Miquel Vives va recordar que Jaume Oliver va ser el primer professor de Pedagogia a la nostra universitat i professor seu, un docent que va revitalitzar la Pedagogia, molt associada aleshores a altres caires poc constructius. 


Durant aquesta presentació, es va posar èmfasi en què el convidat del sopar col·loqui d'aquesta edició va ser referent de mestres i pedagogs, i que va saber donar-li el vertader valor al mot pedagog.

Mitjançant interessants   referències a mítics pedagogs com el belga Ovide Decroly i l'alemany Georg Kerschensteiner, el presentador de l'acte va posar de manifest la gran validesa de les idees d'aquests teòrics, especialment les de l'educació cívica que propugnà l'alemany a inicis del segle XX.

Roger Cousinet va ser l'autor elegit per Miquel Vives per posar en paral·lel la important relació de les aptituds i el caràcter que ha de tenir un bon educador.   Així, amb aquestes indubtables condicions que reuneix Jaume Oliver, va recordar que el nostre homenatjat va començar com a professor de dues assignatures (Introducció a la Pedagogia i Mètodes d'Estudi) ja en el curs 1971/72, i va sorprendre quan va treure una vella carpeta amb els apunts que va prendre quan va ser alumne seu. 

A continuació va donar la paraula al convidat,que va agrair la invitació i va exposar que la passio per  ensenyar necessita també una bona administració i organització. Va puntualitzar que entén el mot passió com a una "convicció intensament viscuda", que no pot anar guiada per impulsos, sinó per convicció i que  no implica que necessàriament s'hagin d'exterioritzar les emocions.

Envers aquesta nova etapa de la jubilació, Jaume Oliver va ser contundent quan va explicar que la professió (sigui metge, mestre, etc.) és important com a base de la vocació de les persones, i que hem d'estar convençuts del contingut professional valuós, però aquest contingut no pot ser l'únic element de la nostra vida. L'educació va comentar és una peça clau per al desenvolupament social, però no implica que sigui l'únic element de la nostra vida; així, va remarcar que "l'educació no pot ser la nostra vida, sinó un element important en ella", i va convidar a implicar-nos intensament però no obsessionar-nos amb el treball. "Després de la pedagogia hi ha vida" va dir.

Prou interessants varen ser les aproximacions que Jaume Oliver va fer sobre les dues diferents maneres de viure el temps, a través dels déus clàssics Kronos i Kairos: el temps viscut d'una manera (Kronos, rígid, implacable i exigent) o d'una altra (Kairos, afable, amistós i amb actitud positiva a la vida), i la necessitat d'ambdós tipus de temps: hi ha d'haver Kronos (amb referència a tot el feixuc que implica fer i seguir cronogrames, saber fer una cosa quan toca, saber callar, etc.), però ha de primar Kairos (poder dir: avui he d'estimar, viure, cridar algú per parlar, gaudir, etc.).

Jaume Oliver va prosseguir exposant la relació entre la didàctica i l'organització escolar, i va afirmar que no hi pot haver bons didactes ni bons mestre sense una bona organització.

Per acabar, una recomanació amb la preciosa lletra de la cançó de Gòspel que ens convida a tornar a il·lusió del primer dia, quan canta "Take me back, dear Lord, to the place where I first saw you, to the place where I first believed". És a dir, tornar als inicis tant a nivell professional com de parella, família, amics, etc., en aquell lloc i moments on primer ens vàrem carregar d'energia i força per començar el camí. Jaume Oliver ens va proposar, en canvi, a no llençar res del que hem fet o viscut en la vida, sinó fer una lectura positiva de tots els nostres encerts i errors.


Posteriorment, alguns dels assistents com Pere Carrió i Miquel Sbert, entre d'altres, varen aportar interessants paraules, amb el seu saber i vivències, en relació a allò que va exposar Jaume Oliver. També l’exprsident  del Fòrum Dr Ángel Vázquez, manifestà la sempre bona disposició de Jaume en les activitatsdel Fòrum.





Per finalitzar el president del FEAEIB agraí a Jaume Oliver la col·laborcio constant que ha prestat al FORUM durant els anys de la seva existència.

En definitiva,   un sopar carregat de sentit, coherència i saviesa, i molt més enriquidor que una ponència, amb la Pedagogia com a element nuclear de progrés ben present, amb la necessitat de Kronos però més de Kairos, i amb una cita que defineix la trajectòria professional i humana del nostre amic Jaume Oliver i, inqüestionablement, model a seguir: "passió i seny". 


Acabat l'acte li fou lliurada a Jaume Oliver una placa d'agraïment i recordança que li entregà Lina moner en nom del FEAEIB. 

Comentaris